Durant la primera sessió amb el nou professor de fonaments de psicologia en grup petit, vam estar tractant el tema de la introspecció,per tan, de descobrir que hi ha dins la nostre ment a través de la reflexió.
A més, ens va avisar que dins el seu mòdul realitzaríem 9 pràctiques que equivaldrien a 3 punts sobre el total de la nota.
Per començar, ens va parlar de W. Wunt, un fisiòleg i psicòleg Alemany que al 1879 és el primer home que utilitza el mètode cienífic aplicat al comportament humà.
Va crear un laboratori per estudiar l'estructura de la ment, per això, del seu procediment se'n anomenta ESTRUCTURALISME.
Compara aquest home amb un altre anomenat W. James, filòsof i professor de psicologia que el que li interessa és veure el funcionalment de la ment, per tant, FUNCIONALISME.
Durant l'estona en la qual vam estar fent la part més teòrica, jo prenia apunts, però, tot i estar escoltant l'Ernest Luz, la meva ment ja estava distreta pensant en un problema personal que se'm repetia constantment.
Quan l'Ernest va proposar fer durant 10 minuts una introspecció de nosaltres mateixos com a primera pràctica no m'ho podia creure, doncs realment jo ja portava 40 minuts fent-ho.
Per tant, quan el professor va marxar de la classe va ser molt senzill per a mi concentrar-me en el tema que feia estona que donava voltes. A continuació vaig parlar amb mi mateixa i em vaig dir que no podia "menjar-me l’olla" tot el dia amb la mateixa qüestió, així que vaig deixar fluir la meva ment i pensar en coses que m’animessin un xic mes.
Per començar, em van venir records del cap de setmana, escoltava les conversacions i diàlegs mantinguts amb diferent gent, l’al·lèrgia de tornar a veure persones que feia mesos que no veia,la música que es sentia dins la discoteca,etc.
Em vaig posar a pensar i imaginar com seria el futur cap de setmana, a organitzar-me els dies ja que ens venia un gran pont de quatre dies.
Tot anava molt bé, fins que vaig començar a sentir queixes per part dels companys de classe. La majoria de la gent deia que s'estava dormint, però jo estava tan concentrada que no em parava a mirar-los. De cop, es van sentir fresses i riures de les noies de darrera i vaig acabar girant-me. En aquest punt la meva concentració va començar a disminuir, i vaig començar a observar la resta de companys. Era veritat que molts estaven inquiets o dormits.
El punt clau va venir quan la meva companya em va dir que tenia gana, i llavors vaig sentir dues noies darrera meu comentant què es farien per dinar.
Em va començar a roncar la panxa i em va fer molta vergonya, ja que en aquell moment tothom estava en silenci. Aquest incident es va repetir potser 3 o 4 vegades, però vaig pensar que si tothom tenia gana, jo era una més.
Intentava pensar en altres coses per fer la situació més passable, però per sort la gent va començar a parlar en veu alta i l'Ernest ja va entrar a classe dient que havien passat els 10 minuts.
Reflexió personal:
Se'm va fer estrany pensar que durant la classe havia pogut estar tan immersa en els meus pensaments, i que en canvi, quan se'm manava fer-ho intentava ser creativa i pensar en coses més originals per descentrar-me del meu tema de preocupació.
Vaig comprovar que prestant atenció a les nostres reflexions podem sentir i viure experiències passades o bé imaginar com ens agradaria que fossin les futures. Que la nostra ment no para quieta i encara que en alguns detalls no els hi prestem suficient atenció, segurament volen dir molt més del que ens pensem.
Em pregunto com deuen ser els pensaments d'una persona cega o muda, seria interessant poder-ho veure algun dia.
Correcte, Ivet!
ResponElimina