PRÀCTICA 3: DISTORCIONS COGNITIVES

Al principi de la classe, l’Ernest ens ha tornat a situar en el temps per poder organitzar els personatges i tècniques emprades que ja haviem estudiat en sessions anteriors per tal d’introduir-ne una de nova.

Com podem veure en el esquema, hem parlat de W.Wunt i els seus descobriments fets a partir de l’estructuralisme, de W.James i el seu funcionalisme, i hem fet també un salt en el temps per parlar de I.Pavlov, home que va emprar el condicionament clàssic, i posteriorment va influir en John Watson i Skinner per tal de que aquest adoptessin una postura conductista.

Recordarem que la postura conductista és aquella que afirmava que la tecnologia estava molt atrassada, i no volia creure que la psicologia podia estudiar els estats de consciència (sentiments, emocions, etc.)

La principal diferència, però, entre John Watson i Skinner, és que aquest últim, va introduir el concepte de conseqüència dins l’esquema d’estímul- resposta inciat per Watson.

L’evolució d’Skinner es troba en A. Elhis i A.T. Beck, els quals diuen que a part d’estudiar la conducte observable, s’ha d’introduir també l’estudi de la conducta no observable.

D’aquí sorgeix el cognitivisme, que es basa en que els mateixos estímuls, passats per organismes diferents, donen respostes diferents.

Veiem l’esquema resultant: 

• esdeveniment activador (Estímul)
• pensaments i creences (Organisme)
• conseqüències emocionals (Resposta- conseqüència)

La tècnica cognitivista vol aconseguir canviar els pensaments de l’individu per millorar el seu estat d’ànim i conducta en general, mentre que el conductisme es basava en premiar o castigar els actes de la persona.

A.Elhis i Beck comencen a fer llistes sobre diferents distorcions cognitives.

Les distorcions cognitives són esquemes erronis d’interpretar els fets i generen conseqüències negatives.

TIPUS DE DISTORCIONS COGNITIVES:

1- Generalització excesiva.

2- Abstracció selectiva.

3- Polarització o pensament tot o res.

4- Desqualificació d’allò positiu.

5- Lectura del pensament.

6- Endevinar el futur.

7- Magnificació i minimització.

8- Raonament emocional.

9- Etiquetar erròniament.

10- Autoinculpació.

11- Personalització. 

12- Imperatiu categòric.

PRÀCTICA: BUSCAR 24 PENSAMENTS DISTORSSIONATS.

La he realitzat amb la Marta Tejeda, l’Agnès Martínez i la Mariàngels Hernández.

1- Generalització excesiva:

• Sóc massa tímida, sempre ho seré i mai tindré amics.
• Sóc molt patosa, he relliscat avui quan plovia i sempre relliscaré.

2- Abstracció selectiva:

• He fallat la pregunta deu de l’exàmen!! (Quan tot lo altre esta bé)
• Se’m ha passat l’arròs de la paella, no valdrà res (Quan de gust és boníssima)

3- Polarització o pensament tot o res:

• Mai tindré una parella estable.
• És impossible que apregui anglès.

4- Desqualificació d’allò positiu:

• M’han agafat a la feina, com a qualsevol altre.
• He guanyat la primera medalla de natació, això practicant qualsevol ho aconsegueix.

5- Lectura del pensament:

• He intervingut a classe i ningú ha dit res, segur que han pensat que el meu comentari era de tontes.
• Tothom em mira malament, segur que se’n riuen de mi.

6- Endevinar el futur:

• Segur que la meva parella m’és infidel.
• Segur que em moriré d’un accident de cotxe.

7- Magnificació i minimització:

• M’ha trucat, segur que vol sortir amb mí.
• L’han ingressat a l’hospital, segur que no se’n sortirà.

8- Raonament emocional: 

• Sóc lletja, ningú es fixarà mai en mi.
• Ningú em comenta al facebook, passo desaparcebuda.

9- Etiquetar erròniament:

• “Ets curt” quan en vritat hauria de dir-li, mira que et costa aquest apartat.
• “Ets un empanat” quan avui puntalment està decaigut.

10- Autoinculpació:

• Si no hagués volgut còrrer tant, no m’haigués caigut per les escales. (quan en veritat un esglaò estava trencat).
• Si no li hagués donat aquella carn al gat, ara no tindria paràsits (quan en veritat el gat a menjat de les escombraries).

11- Personalització:

• Sabia que si veia un gat negre tindria mala sort.
• Us vaig dir que suspendria l’exàmen de conduir, i així a sigut.

Reflexió personal:

M’ha agredat arribar al punt del cognitivisme, ja que l’esquema conductiste no acaba d’encaixar amb la meva forma de pensar. 

Crec que cada individu és un món, un organisme únic al que els diferents estímuls afectaran de distinta manera. Per tant, la tècnica del càstig-premi que s’aplica de igual manera en tots els individus, no em sembla tan adequada com la de procurar canviar o desviar els pensaments i sentiments negatius del pacient per tal d’aconseguir el seu benestar.

El que em preocupa és que sovint jo també tinc moltes distorsions cognitives, i em pregunto com m’ho podria fer per tal d’eliminar-les primer en mí, ja que com a futura professional de la psicologia opino que no puc intentar ajudar a una persona sense saber-me ajudar a mí mateixa.

Se també que les persones que vindran a la consulta, en molts casos portaran les distorcions a l’extrem, i degut a això hauran desarrolat una enfermetat com ara la depressió. Per tant, el cas encara resultarà pitjor, ja que no serà un simple pensament tipus: “La setmana passada vaig suspendre l’exàmen de conduir i ja veig que no l’aprovaré mai”.

M’agraderia saber si tan sols amb les paraules els psicòlegs podem ajudar a aquest tipus de pacients, o si per contra haurem de demanar ajuda a d’altres experts com ara psiquiatres per tal de que els hi receptin medicaments.

M’ha agredat molt fer aquesta pràctica ja que me’n he adonat que no sóc la única que fa aquests tipus de comentaris i també per què els intentaré treure dels meus pensaments ja que l’únic que volen fer realement és mal.