PRACTICA 6: NECESSITATS HUMANES

En aquest apartat del blog es parlarà d’un nou tipus de teoria o visió del conexeixement: La psicologia humanista, la qual va sorgir al segle XX, entre els anys 40 i 50.

En aquest moment, el conductisme començava a derivar cap al cognitivisme, i hi havia psicòlegs que no estaven dacord ni amb el conductisme ni amb el psicoanàlisis, ja que segons ells faltaven coses.

Aquestes persones, les quals havien estudiat previament amb animals, plantejaven un model positiu i alternatiu. Veiem per exemple la figura de Abraham Maslow i Carl Rogers.

Durant aquesta sessió, ens centrarem amb Maslow, un jueu estadouinidenc nascut el 1908 i mort el 1970.

Maslow defineix les “necessitats” com tot allò que si no es cobreix pot fer que la persona mori o es posi malalta. Per ell, les que realment no són necessitats s’anomenen “pseudonecessitats”.

Els 2 tenen una tendència cap al creixement: l’autorealització i l’autoactualitzacio. 

Es diu que hi han ambients nodridors i ambients insolubles per a el creixement personal.

La teoria de Maslow és essencialment pràctica, i mentres els humanistes estudien la part lluminosa, Freud estudia la part fosca.

Maslow, a part de ser conegut pels seus textos com per exemple:  “Motivación y personalidad”, “El hombre autorealitzado”, o “La personalidad creadora”, és sobretot conegut per la seva Piramide creada el 1943. 

Maslow creia que les necessitats s’estructuraven en forma de piràmide, de tal manera que si les necessitats més bàsiques situades a la planta baixa no estaven satisfetes, l’individu no podia arribar a complir les superiors i obtenir la felicitat.

La piramide s’ha anat modificant amb el temps,ja que d'altres pensadors han anat afegin el seu plantejament, però en un principi constava de 5 nivells.

El primer nivell fa referència a les necessitats fisiològiques, com seria: menjar, beure, dormir, tenir una higiène corporal, etc.

El segon nivell busca tenir una seguretat. En serien exemples no sentir-se amenaçat per cap perill, tenir una feina, salut,etc.

El tercer es tracta de buscar l'acceptació social. Es tracta de la necessitat de sentir-se part d'un grup, de tenir amor i amics. Això s’aconsegueix poguent tenir un temps lliure per tal de dedicar-se a les relacions.

El quart nivell és el de l'autoestima. Es busca la estimació propia, però també l'honor, la fama, la glòria i l'ascens professional.

El cinquè nivell és el d'autorealització, i apareix quan la persona busca un sentit a la pròpia vida. Inclou el desig de la bellesa, de potenciar les pròpies qualitats o d'aprendre coses noves. La persona que es troba en aquest nivell té més creativitat, respecta els altres i troba plaer en la resolució de problemes.

Per tant, el principal objectiu de la teràpia humanista consisteix en  detectar les necessitats que demana la persona, i mirar de trobar mecanismes per a poder cobrir-les.

PART PRÀCTICA:

Realitzada amb grup, amb la Leila Isach i l’Agnès Martínez.

En aquesta pràctica, L’Ernest ens va ensenyar que una persona pot tenir diferents comportaments orientats a la satisfacció de les necessitats autèntiques.

Existeixen:

Comportaments constructius: S’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica i tothom en surt beneficiat.

Comportaments destructius: S’assoleix l’objectiu, però algú en surt perjudicat.

Comportaments fallits: No s’assoleix l’objectiu de la necessitat autèntica.

A partir d’aquí, de cada nivell de la Piràmide de Maslow hem hagut de buscar situacions que ens permetin resoldre de forma constructiva, destructiva i fallida els comportaments.

Primer nivell o Fisiològiques:

C.C: Es hora de dinar, no hi ha res a la nevera i vas al supermercat ha comprar menjar. (no són capritxos).

C.D: He de resoldre el cas d’un pacient que ve demà. No puc dormir en tota la nit.

C.F: M’aburreixo i hem poso a menjar.

Segon nivell o de seguretat:

C.C: Estic constipada, em compro un medicament  i amb el pas dels dies hem trobo millor.

C.D: No deixar mai el cotxe sol per a no perdre'l

C.F: No em compro una moto per por a que me la robin.

Tercer nivell o d’amor/pertinença:

C.C: Tinc ganes de sortir, trucu als meus amics i anem de festa.

C.D: He començat la universitat i he marxat a un pis d’estudiants a Barcelona. Els meus pares hem troben a faltar.

C.F: No estic bé amb la meva parella i li faig el salt tot hi estar enamorada d’ell per tal de fer-lo rabiar i que m’estimi més.

Quart nivell o de psicologia:

C.C: Tinc un problema que només vull explicar a persones concretes.

C.D: M’agraderia ser de les populars, canvio la vestimenta i el comportament per entrar dins el seu col·lectiu.

C.F: Tinc l’autoestima baixa, m’opero els pits.

Cinquè nivell o espiritual:

C.C: Vas pel carrer i trobes una noia ploran, l’ajudes i moralment et sents millor.

C.D: Sóc un artista del moment, si no em pagues lo acordat no exposaré a la teva galeria.

C.F: Vols cuidar-te i et demanes una coca-cola light, però també unes patates braves.

REFLEXIÓ:

En un principi estic totalment d'acord amb la teoria de Maslow, ja que trobu que és primordial organitzar les necessitats i saber distingir les primàries de les secundàries.

A més, quan una persona ha assolit les seves necessitats més bàsiques, es pot començar a centrar amb les seves aspiracions i anar creixent com a persona.

Un dels problemes que trobu,però és que no sempre es poden complir totes les condicions idònies  per tal que una persona acompleixi ni que siguin les seves necessitats fisiològiques, i per tant, psicològicament tampoc es pot trobar en les seves millors condicions.

Hi ha persones a més, que degut a "x" problemes, no saben ordenar correctament les seves prioritats, ja que per exemple, putser una persona per tal de tenir més autoestima deixa de menjar .

Crec que tots hauriem de fixar-nos més amb els nostres actes per tal de fer el mínim mal possible tant als altres com a nosaltres mateixos, i també adonar-nos de a quin punt de la nostre piràmide ens trobem per tal de poder agraïr i sentir-nos satisfets del que ja tenim.