PRÀCTICA 9: DIAGRAMA SISTÈMIC

Aquesta és ja la última pràctica del blog i la segona sobre l’enfocament sistèmic tractat anteriorment. 

Com a recordatori direm que aquest enfocament considera no a la persona individualment,sinó a la persona en conjunt. No considera els individus aïllats,sinó que aquests formen xarxes de relacions i són aquestes xarxes les que acaben determinant el comportament humà. La conducta, per tant, es podria definir com la resultant de les continues influències entre les persones que es relacionen. 

Una persona en sí no té o és el problema, sinó que interessa saber les relacions que fluència per tal d’esvrinar què es troba desequilibrat. Els símptomes, les relacions, etc, són indicadors de que una o més relacions són insalubles. Aquest enfocament descentralitza la patologia, doncs si abans la patologia era un element intern, en aquest cas no.

El comportament d’algú influeix en els altres i al revés, per això cal que tots els individus del sistema siguin tractats pel terapeuta. 

A més, no cal conèixre les causes d’un determinat comportament ja que es basa en una causalitat circular i no linial.

Avui ens centrarem en un tipus de teràpia de l’enfocament sistèmic anomenada "Terapia familiar estructural".

El seu creador va ser Salvador Minuchin, el qual, juntament amb altres, a mitjanç del segle passat va considerar atendre a les persones dins del grup familiar.

Salvador Minuchin va nèixre a Argentina el 1921 i va estudiar medicina. Actualment és un pediatre i psiquiàtre de la zona. El seu tret més característic és el de ser el creador de la terapia familiar estructural.

 Desde el seu punt de vista, no existeixen les families desestructurades, sino que existeixen families amb una estructura estandar i d’altres no estandar. 

Les families no estandar no tenen perquè tenir problemes. Es tracta d’un prejudici social.

De fet,l’estructura no és el més important, ja que el benestar o malestar depén del tipus de relacions que formen part del sistèma.

Uns conceptes importants són el de jerarquia i el de poder/ autoritat.

Això està vinculat amb el concepte de responsabilitat. Dins d’una familia, empresa, grup humà, etc, poden existir diversos nivells i graus de responsabilitat. 

Per exemple,en el cas d’una familia no es pot aportar el mateix grau de responsabilitat als pares que als fills, per tant, el nivell de poder tampoc ha de ser equitatiu. Ex: A l’hora de tenir la possibilitat de pendre decisions.

El que s’ha d’entendre però és que la gestió del poder no té perquè ser autoritaria.

A més, el poder és la capacitat que té una persona per decidir, i és una cosa que s’obté, en canvi l’autoritat te l’has de guanyar.

Jerarquia-----------Poder-----------Responsabilitat

Si en les families o en altres grups es capgira la gestió del poder, en aquell grup poden sorgir individus que presentin simptomes de mal estar.

Jay Haley, el qual introdueix un element evolutiu natural, diu que si es produeix un encallament o bloqueig en la familia, llavors es produeixen els indicadors de malestar. Ja que per exemple, a mesura que els fills creixen, segons la seva maduresa cal aportal-s’hi més poder.

Bowen, per altre banda, parla de la individuació: esdevenir una persona autònoma,independent, etc, no vol dir marxar de casa físicament, vol dir esdevenir una persona autònoma econòmicament, personalment, entre d’altres.

Un altre concepte important és el de frontera. Aquest fa referència a la presa de decisions que s'han de realitzar. Hi han també decisions individuals i compartides. 

Les fronteres fan referencia a l’àmbit dins del qual cal pendre una decisió.

Hi han fronteres rígides __________ (No admeten la comunicació. Es pren una decissió sense tenir en compte els altres.)

Les frontes laxes  _ _ _ _ _ _ _ _  (Són tot el contrari.)

les frontes flexibles _  _  _  _   _  _  _ (Hi ha comunciació fluïda. Es pren una decissió amb autoritat però pensant en els altres.)

PART PRÀCTICA:

A continuació, l'Ernest ens va explicar per a que servien els genogrames i els diagrames sistèmics en la vida dels psicòlegs. I és que aquest conjunt de símbols facilita la sintetització dels problemes i els col·loca de forma visual i esquemàtica.

En definitiva, són semblants al arbres, tot i que es poden representar en la forma que es prefereixi.

Seguidament ens vam col·locar en parelles. En el meu cas he realitzat aquesta pràctica amb l'Agnès Martínez.

La nostre tasca era plasmar un genograma i un diagrama.

Genograma sistèmic:

Llegenda a seguir:

El nostre exemple:

Diagrama sistèmic:

LLegenda a seguir:

El nostre exemple:

REFLEXIÓ:

M’ha agredat molt realitzar aquesta pràctica, ja que ha sigut més específica que l’anterior i ens hem pogut centrar en el tema de la familia.

Estic totalment d’acord amb el plantejament organitzat per Minuchin, ja que es vulgui acceptar o no, en una familia, els pares o figura que dirigeix els membres ha de tenir més poder, ja que en el seu moment ja va assumir que al voler tenir fills tindria unes responsabilitats. Un fill ha d’entendre que els seus pares han de ser els que manegin les fronteres, però aquests pares també han de ser tolerants segons l’edat d’aquests nens, ja que si apliquen per exemple unes fronteres massa rígides, poden ser taxats com a bruixots, i si per contra les apliquen massa laxes, aquests es poden desencarrilar i realitzar accions que no toquen.

Defenso que les families estandard i les no estandard tenen grans prejudicis, ja que per exemple, una parella d’homosexuals que hagi adoptat a un nen potser és molt més feliç que no pas una parella casada que ha tingut els seus propis fills. 

Pel que fa els genogrames i diagrames sistèmics, crec que són una eina útil per a tots aquells que els saben deixifrar, ja que estalvien fer grans explicacions sobre un problema i sintetitzen bàsicament els punts claus d’aquest.

Trobo però, que aquests esquemes poden arribar a complicar-se de tal manera que poden arribar a ser indeixifrables i confusos.

M’ha agredat també la llibertat en l’elecció del tema per a la realització del genograma i del diagrama, així com la lliure distribució i forma d’aquests.

Com a despedida, afegir que em va costar crear el blog, de fet en vaig fer 3!! Però que ara ja li he agafat la mà i trobo que és una gran eïna, doncs en moments de poca inspiració sempre es pot anar a consultar la pràctica realitzada per un company i veure les seves idees per tal d’orientar-te.També fa gràcia veure vidios o artícles que l’altre gent penja per tal d’aprendre més. 

Fa que vegis també que no estàs sol realitzant l’activitat, ja que si tu vas per la pràctica 5 i molta gent va per la 7, et motiva a continuar i equilibrar-te amb la resta.

Com a útlima puntualització, dir que l’Ernest ha anat molt ràpid corregint les pràctiques si ens en adonem de la gran quantitat d’alumnes i exercicis a fer. Molts professors encara no ens han ni donat la nota de treballs entregats les primeres setmanes de curs!!