PRÀCTICA 5: "FREUD, PASIÓN SECRETA"

Link de la pel·lícula: http://www.megavideo.com/?v=LGBWXYB7

Aquesta espectacular pel·lícula de John Huston va sortir a la llum durant el 1962.

Els seus actors principals són: Montgomery Clift (Sigmund Freud), Fernand Ledoux (Charcot), Larry Parks (Joseph Breuer) i Susannah York (Cecily Koertner).

Cal saber que tot el guió està supervisat pel filòsof Jean-Paul Sartre, i a més, pel psiquiatra britànic David Stafford-Clark conjuntament amb el Dr.Earl A.Loomis, psicoanalista especialitzat en infants.

Gràcies a aquest film, podem fer-nos una idea de com van ser els primers anys de la vida professional de Freud, els quals abarquen des del 1885 fins el 1890.

En un principi, veiem com ell era descendent de les idees de Hermann Meynert, i que junts, a l’hospital de Viena intentaven trobar sol·lució al cas de la histeria. 

Cal recordar que en aquella zona eran totalment positivistas, doncs el que no es podia demostrar no era vàlid per a ells.

Freud, cansat de veure que la recerca no abansava, decideix fer un viatge cap a París per estudiar amb Charcot, home totalment contrari al moviment positivista, ja que per tal d’entendre els problemes de les seves pacients utilitzava la hipnosis.

Durant aquelles escenes, podem apreciar com solsament Charcot era capaç de fer que una pacient recordés el seu trauma i “es curés”. El problema era que un cop la hipnosis es trobava fora, la pacient tornava a estar paralitzada d’alguna part del cos. Per tant, el procés durava segons.

Quan Freud torna a Viena es casa amb la seva promesa i comença a discrepar de les teories purament fisiològiques de Meynert.

En aquest moment comença a ser rebutjat, però troba suport amb el Dr.Breuer, metge Vienès de gran reputació que es sent atret pels descobriments de Freud.

Breuer li comença a plantejar casos a Freud per tal de que aquest els intenti sol·lucionar, i li explica que estava fent proves amb la hipnosis.

Freud accepta el cas de Cecily Koertner (preciosa dona que veiem que està obsesionada pel Dr.Breuer) la qual fa mesos que té insomni i tot el dia se li repeteix el somni del seu pare mort. Gràcies a tota la seqüència de preguntes que durant la pel·lícula es succeeixen, Cecily se’n adona que el seu pare no va morir al hospital, sinó que dins d’un burdel.

En aquest punt, Freud investiga i estudia mitjançant la interpretació dels somnis i la lliure associació de idees.

Al punt de la historia que vull arribar s’inicia amb el cas de Carl Von Schlossen, fill d’un general retirat que al entrar en hipnosis confesa tot l’odi que sent pel seu pare, doncs afirma que aquest abusava i li robava a la seva mare.

Freud s’espanta i veu que aquest noi està molt malament. L’ingressa en una clínica.

A partir d’aquí comença a tenir somnis sobre aquest cas i investiga sobre que pot estar passan.

Al morir el seu pare, no és capaç d’entrar al cementiri a veure’l. 

Els somnis i mal estar continuen, però Breuer no vol hipnotitzar a Freud per veure que li passa.

Finalment, podem veure com el propi Freud se'n adona que va patir el seu famòs “Complex d’Edip”.

PART PRÀCTICA:

A partir d’aquí, he volgut buscar informació sobre el complex d’Edip tot i saber que el d’Electra també existeix.

El d’Edip afecta als nois i el d’Electra a les noies.

Durant aquest últim mes, a diferents assignatures hem tractat aquest tema, tot veient que aquest trauma pot apareixre, segons Freud, si no es supera amb èxit  la fase genital de l’infant, ja que aquest es queda estancat amb la seva mare i no pot arribar a entendre que no es tracta d’una estimació única entre mare-fill, sinó que existeix un triangle amoròs en el qual s’ha d’acceptar la figura paterna i entendre que la mare l’estima en ell també. El nen ha de veure que també s'estima al pare i en contes de veure'l com un competidor, n'ha de pendre exemple..

El que en cap moment, però, ens han explicat el famòs mite d’Edip, el qual va inspirar a Freud per a la seva teoria, i en això es basa la meva pràctica.

EL MITE D'EDIP:

Laios i Locasta van consultar l'Oracle de Delfos abans de casar-se, i aquest els va advertí que quan tinguessin un fill, aquest arribaria a ser assassí del seu pare i l'espòs de la seva mare.

Laios, en veure néixer el seu primer fill, va encarregar a un servent fidel que matés la criatura, però aquest per pena es va limitar a abandonar-lo a la muntanya, lligat pels peus a un arbre. D'aquí li ve a Èdip el seu nom (Peus inflats). Un pastor anomenat Forbas, que pasturava els ramats de Polibi, rei de Corint, el va alliberar i el va portar amb Polibi, el qual, conjuntament amb la seva dona Peribea el van adoptar com a fill propi.

Aviat Èdip va destacar per la seva força extraordinària i la seva intel·ligència. A tal punt que provocava l'enveja dels seus companys de joc, fins que un d'ells, ressentit, li va revelar el seu origen adoptiu. Èdip, atormentat per aquesta idea va consultar l'Oracle de Delfos. Aquest li va contestar: "No tornis mai al teu país d'origen si no vols cometre l'assassinat del teu pare i casar-te amb ta mare". Commogut per aquestes paraules, Èdip decideix no tornar mai més a Corint.

Edip marxa de Delfos i es dirigeix cap a Beòcia, fins que per un camí estret es troba amb quatre persones. Un d’aquests  li exigeix que surti del camí perquè pugui passar ell i el seu carro. Després d'una disputa Èdip mata aquest home vell, el qual era el seu pare Laios. D’aquesta manera es compleix la primera part de l’oracle.

Tebes es va quedar sense rei, i a més a més, va patir una nova desgràcia: El monstre Esfinx, el qual proposava un gran enigme i matava a tot aquell que no el sabia contestar. Creont, germà de Locasta, havent pres temporalment la regència de la ciutat, davant d'aquest problema va anunciar que concediria la corona de Tebes i la seva reina a qui destruís el monstre, ja que ningú endevinava l'enigme i la gent no parava de morir.

L'enigma de l'Esfinx era:

"Quin és l'animal que pel matí té quatre peus, al migdia en té dos i a la tarda tres?"

Èdip, ràpidament li va respondre "L'home”. A la infantesa camina a quatre grapes; quan és adult, amb dos peus, i que és vell, va amb bastó". L’Esfinx es suicida.

Èdip passa a ser el rei de Tebes. Es va casar amb la seva mare sense saber-ho, i van tenir 2 fills i 2 filles. Molts anys després del matrimoni, una pesta horrorosa assola la ciutat. Èdip va enviar a Creont a Delfos per preguntar a l'oracle com alliberar la ciutat de tal dissort. Apol·lo contesta que la pesta no cessarà fins que sigui castigat l'assassí de Laios, encara present a Tebes. Èdip emprèn una investigació per descobrir el culpable, investigació que acabarà revelant la terrible veritat. Ell era l’assassí del seu pare. D'aquesta manera Èdip descobreix que el seu destí s'havia acomplert, malgrat els intents del seu pare i d'ell mateix per evitar-ho. Locasta es va suicidar, mentre que Èdip es tregué els ulls amb la punta d'una espasa per no veure els seus crims i va ser desterrat per Creont, que assumí la regència de Tebes altre cop.

CONCLUSIÓ:

La pel·lícula en sí em va agredar molt, i a més, trobo que es tracta d'una manera més d’aprendre ja que no només la teoria ens ajuda, sinó que una simple pràctica o visió de la realitat o lo succeït contribueix a fer-se una representació mental més aproximada.

M’ha agradat molt també la llibertat amb la qual hem pogut fer aquesta pràctica pel blog, però fins hi tot m’ha resultat més complicada ja que m’interessaven moltíssims temes lligats al film, ja sigui el tema de Meynert, la hipnosis, el cas de Anna O. anomenada Cecily a la pel·lícula, la relació entre Freud i Breuer o aquest gran cas del complex d’Edip.

Vull puntualitzar que en el seu moment em vaig llegir el llibre: “El dia en que nietzsche lloró” de Irvin D.Yalom.

Quan me’l vaig llegir encara no havia començat la carrera, i vaig pensar que tota la historia de l’amistad entre un gran metge Vienès anomenat Breuer i la del jove Sigmund Freud era ficticia, però realment, i gràcies al que anem aprenen dia a dia, he pogut comprobar que en aquest llibre pots veure nombrosos detalls de com investigaven conjuntament per tal de buscar tècniques per a curar als seus pacients. El cas més gran però és el de Nietzche, tot i que es comenta també molt detalladament el cas de Anna O.

Recomano aquest llibre!!